Ens agradaria que vosaltres poguéssiu explicar-nos les
vostres vivències a través d'un comentari o un vídeo, explicant el que esteu
vivint, el que heu viscut, com us sentiu o us heu sentit, com ho heu solucionat
o com ho heu intentat solucionar, i fins i tot pots explicar les vivències de gent que
coneixeu.
Això permetrà que us doneu suport i veieu que no esteu
soles en això, que hi ha moltes dones/ homes que viuen aquesta situació.
Això s’ha d’acabar! NO a la violència! Tots som persones!
Volem la igualtat.
“Mi
orden y mi desorden están llenos de pesar, de remordimientos, de
sentimientos complejos (...). Él no mejora en mí la indecisión, la
incertidumbre en cada acción, la sensación de culpa (...). Sus ataques
de furia son imprevistos y se desbordan como la espuma de la cerveza
(...). En el torbellino de sus ataques de furia, a veces lloro, y mi
llanto en lugar de conmoverlo y aplacarlo, le hace enfadarse aún más”.
Ginzburg, N. (2002). Las pequeñas virtudes (pp. 70-71). Barcelona: Acantilado.
Dono les gràcies perquè hi han espais com aquestos. És agradable saber que estàs recolzada davant el teu problema i que no estàs sola.
ResponEliminaFa uns anys vaig ser agredida per un amic de la facultat... Ell pensava que jo també estaba enamorada d'ell, va confondre la meva amistat amb algo més. Quan jo li vaig dir que no sentia lo mateix que ell, va perdre els papers.
A partir d'aquell moment no deixa que m'ajunti amb cap noi, cap amic ni conegut. Si ho faig, els hi diu i inventa coses dolentes de mi perquè no em facin cas.
Si veu que un noi se m'apropa massa, m'amenaça; ho ha fet més d'un cop
No l'he denunciat perquè no m'ha fet mal físicament però si que m'ha aïllat de tot el meu cercle d'amistats.. em sento sola
Existeix la violència física i la violència psicològica, en el teu cas, t'has plantejat que pot ser estiguis patint de violència psicològica? Si es així, tens els mateixos motius i els mateixos drets per denunciar-ho. Ja n'hi ha prou de vilencia de gènere!
EliminaHola, moltes gràcies per comentar aquest blog i explicar la teva vivència. Ens alegra veure que aquest blog et pot servir d'ajuda i recolzament.
ResponEliminaPrimer que tot dir-te que no has de consentir que passi el que t'està passant, si vols acceptar un consell et recomanaria que parlessis amb la treballador/a social que tinguis més a prop i que li expliquessis el que t'està passant. Ell/a t'ajudarà a trobar la solució més apropiada al teu cas.
Salutacions!