La violència de gènere es manifesta com el símbol més brutal de la desigualtat existent en la nostra societat. Es tracta d’una violència que es dirigeix sobre les dones pel fet mateix de ser-ho.
La nostra Constitució (art15) incorpora el dret de tots a la vida i a la integritat física i moral, sense que en cap cas puguin ser sotmesos a tortures ni a penes o tractes inhumanso degradants. Per tant és nessesaria una legislació que reguli aquests casos en que les dones pateixen la violència masclista.
les agressions sobre les dones tenen una especial incidència, avui trobem que hi ha més consciència que en èpoques anteriors, això en bona mesura pot ser degut a l’esforç realitzat per les organitzacions de dones en la lluita contra totes les formes de violència de gènere.
Aquest ja no és un delicte del qual no és parla i que en molts casos no era considerat ni un delicte, ara trobem que hi ha un rebuig col·lectiu i una evident alarma social en vers aquestes situacions de violència.
Trobem lleis com la "Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gèner" formulada per la direcció del Estat Espanyol.
La violència de gènere és un problema greu degut a una distorsió violenta de les relacions humanes. Les administracions poden crear lleis, però aquesta és una epidèmia que no es pot eliminar amb conceptes jurídics. Nomès una educació de base basada en el concepte d'igualtat i sobretot de respecte entre les persones acabarà per finiquitar el problema.
ResponEliminaEstem totalment d’acord amb tu creiem que s’haurien d’impulsar accions des del àmbit educatiu per tal de prevenir aquestes situacions i educar als nens amb principis d’igualtat i respecte. Tot i això en la societat en la que vivim encara és una societat patriarcal, per tant si que cal una reformulació de l’educació en vers aquest tema però també és necessària una legislació ferma per tal de fer efectiva la igualtat entre tots els membres de la societat fins que no s’aconsegueixi que les relacions patriarcals en les que ens trobem deixin de ser-ho i que les relacions es regeixin per principis d’igualtat i la violència per raons de gènere s’eradiqui.
EliminaHi ha d'haver una legislació ferma, però només per protegir les víctimes, de violencia de génere, racisme o qualsevol actitud de agressió pel motiu que sigui. Però plantejar la legislació com a solució a un problema social ha sigut, és i serà sempre un error. Per exemple, crear conceptes com el de "discriminació positiva" en vers les dones es caure en una contradicció. Cap discriminació és mai positiva. Per una altra banda, crear una situació de victimisme extrem entorn a la figura femenina no ajuda a revertir aquesta estructura patriarcal de la que parles.
ResponEliminaTens raó hem parlat d'això també en el blog en la violència de gènere en homes.
ResponEliminaEstic d’acord amb tu quan dius que la discriminació no pot ser positiva, ja que aquesta no és més que la fórmula postmoderna per implantar les polítiques igualitàries que defensa el socialisme. Igual que qualsevol altra mesura coactiva que pretengui implantar un estat d'igualtat entre els diferents membres d'un grup social, és un greu atac a la llibertat de l'individu, però, sobretot, és també un menyspreu institucionalitzat a les capacitats de l'ésser humà, que, per essència, tendeix a la diversitat, no a una uniformitat imposada per tercers.
ResponEliminaLa tesi central de les polítiques de discriminació positiva és que les persones que pertanyen a grups socials que en algun moment s’han pogut veure discriminats per determinades circumstàncies històriques tenen dret a rescabalar d'aquest dany mitjançant la reserva al temps present de quotes en els beneficis que l’Estat socialdemòcrata proporciona als ciutadans, ja sigui en l'educació, l'accés al mercat laboral o qualsevol altre vessant de les moltes que ofereix l'anomenat "Estat del Benestar". És el poder polític qui decideix (sobretot tenint en compte els potencials rèdits electorals) quins grups mereixen obtenir aquests beneficis, i en quina quantitat. No hi ha polític que vulgui debatre sobre els efectes nocius d'aquesta perversió institucionalitzada de l'ordre social espontani; quan parlen, ho fan per proclamar la necessitat d'augmentar les mesures de discriminació, amb l'objectiu de solucionar un problema que aquelles no han fet més que empitjorar.
Volia fer un últim incís, quan dius "crear una situació de victimisme extrem entorn a la figura femenina no ajuda a revertir aquesta estructura patriarcal de la que parles". Només dir-te que en aquest blog també em parlat de la violència de gènere que es pot donar en homes i també hem parlat de la gravetat que comporta. Però sobretot ens hem centrat en la dona perquè està comprovat estadísticament que hi ha més agressions masclistes i més greus. A part d’això, la llei que hi ha en contra de la violència de gènere només va adreçada a les dones, els homes no poden gaudir d'aquests "drets" dels que pot gaudir la dona. Estem totalment en contra de que només serveixi per a dones, ja que com em comentat, també hi ha casos d'homes que necessiten ajuda.
Si el que es vol aconseguir és una igualtat s'hauria de fer una reforma en més d'un aspecte.
No entraré en les tesis polítiques sobre discriminació positiva ni amb les corrents de detractors per que seria un debat etern en el que s'hauria d'aprofundir i per desgràcia no disposo del temps necessari. Però com molt bé apuntes en el teu comentari extret d'una ressenya del llibre de Thomas Showell 'La discriminació positiva en el mundo', les decisions polítiques en funció de rèdits polítics marquen clarament els destinataris de les polítiques de discriminació positiva que per altra banda ajuda a ampliar la segregació dels col·lectius beneficiaris i enforteix estereotips socials. Però això és desviar-se del tema. ;)
Elimina